dimarts 8 d’abril de 2008

Tu eres tendresa…

Tu eres tendresa…, eres amor i experiència
Amant de les petites coses i de la vida senzilla,
de les converses pausades i llargues a mitja tarda, 
del sol que entrava per la finestra de casa teva,
del refilar de l'ocell i de la dolça companyia dels teus.

Ànima fràgil i valenta, 
que esperava pacientment el moment i l'instant per cada cosa, 
per cada alegria o tristesa inesperades…
Escoltaves amb atenció als altres, 
disposada a donar el teu consell i la teva opinió, 
sempre respectuosos…

Tu eres besàvia, àvia, mare i esposa,
sempre inquieta, sempre pendent,
essencialment entregada i amorosa.
Eres essencialment tu mateixa.

Gràcies per haver-me transmès un munt de coses boniques,
per haver-me fet companyia des de la meva infantesa fins a l'edat adulta.
El teu saber estar, la teva tendresa i les nostres converses íntimes i pausades,
quedaràn en mi per sempre.

T'estimo àvia. Un petó. anna

Aquest escrit el dedico a la meva àvia Angelina, que va morir el passat 8 de març als 86 anys, ara fa just un mes. He volgut recordar-la fent un espai per ella en el meu blog, igual com ella m'havia fet sempre un espai en el seu cor.

0 comentaris: